Els merlets de la torre Mussa àrab de Benifaió cauen a trossos

EDICIÓ IMPRESA LES PROVÍNCIES La Ribera

L’alcaldessa demana ajuda a les institucions, però encara no ha arribat cap inversió per a la restauració. La torre de Mussa de Benifaió segueix veient com les ajudes passen de llarg. Una de les dues torres àrabs amb les quals explica el municipi presenta desperfectes causats pel pas del temps sobretot en els merlets. Des del Consistori l’alcaldessa reconeix que ni la Diputació ni la Conselleria de Cultura els han concedit ajudes.

El que tal vegada siga el monument més important de Benifaió, la torre Muza, situada als afores del municipi, segueix deteriorant-se dia després de dia, sobretot els merlets, sense que es prenguen mesurades perquè aquesta situació continue.

L’alcaldessa del municipi, Amparo Arcís, va destacar que aquest procés de millora ha de portar amb si la concessió de subvencions per part d’organismes com la Diputació de València o la Conselleria de Cultura. Però, de moment, els diners no arriba per a aquesta fi.

Com va explicar l’alcaldessa, la Diputació sí els ha concedit una subvenció però per a restaurar la façana de l’església de Sant Pere. I és que la història d’aquesta torre àrab està marcada per la falta d’actuacions per a evitar que el seu estat siga cada vegada pitjor. Cap dels equips de govern que han passat per l’Ajuntament de Benifaió han rebut les ajudes necessàries ni han invertit prou perquè la mateixa present un estat digne i puga ser visitada.

Arcís també va destacar que ha mantingut converses amb l’arqueòleg i l’arquitecte municipal, els qui han elaborat un informe sobre el monument. ‘‘Ells em destaquen que, més que la restauració de la torre, la qual cosa resulta necessari és fer una prospecció arqueològica perquè el valor del que pugues haver-hi ocult podria ser major”. Després que la Diputació de València no els haja concedit subvencions per a aquesta fi específica, l’alcaldessa es mostra esperançada que la Conselleria de Cultura, a través d’una línia d’ajudes, puga injectar una mica de diners en un monument que, indubtablement, ho necessita”.

La intenció de l’Ajuntament, mancant el condicionant dels diners necessaris, seria efectuar alguna actuació perquè la torre no es deteriore més”.

I aquesta situació de deterioració es dóna malgrat que la Conselleria de Cultura va delimitar l’entorn de protecció d’aquesta torre i va establir una normativa per a protegir-la el passat 31 de maig de 2005. En aqueixa ordre es recorda que la torre constitueix un Bé d’Interès Cultural amb la categoria de monument.

Llarga història La torre va fer les labors de vigía i defensa en l’època àrab i formava part del cinturó defensiu de la ciutat de València. També es va usar per a guarnir a la població de les inclusions berberiscas i com a magatzem de grans.

És de base quadrada i volum troncopiramidal construïda amb el sistema conegut com tapial de pedra. La porta d’accés se situa a uns dos metres del sòl, i per sobre d’ella es troba l’única finestra de la primera planta. Per damunt s’obrin quatre lluernes o arpilleras per cara, i conserva alguns merlets en la coberta.

L’interior, farcit fins a l’altura de l’accés, es troba partit per un arc ogival que sosté la primera planta. Les seues quatre parets interiors es troben reforçades per quasi 2.000 orificis, alguns amb restes d’estaques, que segurament van poder utilitzar-se per a pujar al seu cim, ja que no es troben restes d’escales. La torre data possiblement del segle XIII. Se sap que el 10 de juny de 1376 el rei Pedro IV va encarregar al Maestre de Montesa que fera obres de reparació en les torres de Benifaió, Silla i unes altres a causa de les destruccions que va patir durant les guerres.

MANUEL GARCÍA/ BENIFAIÓ. Leer más