Estudi Marcel Mezquita Piles, Torre de Mussa

La torre mussa de Benifaió
Marcel Mezquita Piles

Grau en Història de l’art, Història y gestió del patrimoni artístic

PDF amb Imatges

La torre mussa de Benifaió esta situada al nord oest del centre del poble es una torre musulmana que data dels segles XI o XII y formava part de un cordo defensiu junt a la torre de Benifaió(al centre del poble) la torre d’Alginet, la torre Trullas, la torre de Almussafes o la torre d’Espioca.

La situació de les torres no era aleatòria, aquestes estaven situades en els llocs mes rics, com pous y zones de regadius, la torre de Benifaió, esta situada damunt de un pou i dins de la mateixa es podia adquirir aigua per a els moments de assetjament.

La torre mussa com a be cultural

Les torres musulmanes son un dels pocs vestigis que ens han quedat de la València musulmana, pel que fa a les fonts trobem que les torres ja son nomenades en la Crònica de Jaume I1, ademés de en altres obres com la de Teodoro Llorente2 es fa menció a altres torres o castells, però sabem que les torres després de la conquesta cristiana es van annexionar a fortaleses. Per això ja suposa un be cultural que hi ha que conservar per tal de que no es perdi aquest vestigi, però ademés també te uns altres aspectes no sols com a estructura sinó, com a excavació arqueològica que comentarem detingudament.

La torre com a estructura esta en prou mal estat tal y com diu Francesc Beltran i López3, requereix de una urgent restauració o consolidació de la mateixa, ja que com parlarem desprès, la no actuació acabaria duent a la pèrdua d’aquesta arquitectura, com a conjunt la torre forma part de un cercat defensiu de torres y alqueries, la pèrdua de les quals compondria una possible mala interpretació per a estudis posteriors ja que hi ha pocs estudis de la València musulmana i concretament d’aquesta torre no hi ha cap per el moment.

Per tant com a be immoble es un be patrimonial per la seua antiguitat i per la seua inclusió del cercle defensiu musulmà, però ademés hi ha un altre aspecte important i es que la torre i el terreny del entorn suposen un be arqueòlogic.

Les torres musulmanes no sol suposaben la torre defensiva en si, sino que al voltant es desenvolupava una poblacio y una muralla, per tant en aquesta probablement es trobe el mateix4, ademes un altre factor es que a prop de la torre hi habia una vil·la romana, la qual cosa enriquiria encara mes les probabilitats de trobar objectes mobles. A torre en el seu interior potser no quede res ja que esta molt desfeta i ademés el interior esta mal conservat, , per la zona de la torre hi hauria una vil·la romana amb un possible mitreu, la qual cosa enriqueix el panorama arqueòlogic de la zona de la torre mussa, ademés una zona amb una fàcil excavació, ja que esta rodejada de camps, i no de edificis com passa en la torre de Benifaió.

Com a conclusió dir que la torre com a immoble ja supon un be cultural però ademés el seu entorn millora aquesta condició convertint la zona en un be arqueòlogic.

Tipus de protecció legal de la torre

La torre mussa segons la base de dades de Béns d’Interès Cultural de la Generalitat Valenciana1, esta protegida com a be d’interès cultural ja que segons el article 1 de la llei del patrimoni cultural valencià , es patrimoni cultural valencià aquells bens que tenen entre altres, un valor històric, artístic arquitectònic i arqueòlogic, que en el cas de la torre entraria dins d’aquest camp i segons el article 2 i la pàgina web del patrimoni valencià, al tindre la torre una rellevància especial, esta considerada be d’interès cultural.

Estat de l’estructura

La torre mussa de Benifaió es troba en un estat pròxim a la ruïna degut a que encara no s’han rebut les ajudes necessàries per a la conservació de la torre, i el poble no es vol fer càrrec de la conservació sense les ajudes.

Pel que fa al exterior la façana, nord est de la torre es la que es troba en un pitjor estat, el encadenat nord est en la seua part superior es troba en un estat deplorable y pròxim a caure com es pot apreciar a les fotografies. En la part inferior hi ha una enfiladissa que ha arrelat fins aproximadament la meitat de la torre i probablement acabe afectant a la pròpia estructura del encadenat inferior acabant de derruir-lo.

La façana sud oest es la que esta en millor estat, únicament ha perdut el revestiment y en algunes parts es pot veure com la pluja i els anys han acabant foradant el sòcol en el qual es poden veure les marques de el encaixonat de tova i els còdols de riu que formen el aglomerat de tova.

En l’interior es on trobem la major destrucció, totes les plantes han caigut i les parets han segut foradades, ja que com s’explica en “la torre de Benifaió”2 , la torre havia servit de colombaire el que ha causat una gran destrucció a les seues parets, a banda d’açò, també hi ha un altre fet que hui en dia continua deteriorant els interiors, i son les incursions dels joves que han destrossat la cerca y la porta de la torre i que ademès entren a dins de la torre per a beure i per tant l’únic que fan es contaminar el jaciment. Per altra banda hi ha un altre factor que contribueix a la destrucció de la torre, i es que al costat de la mateixa esta situada la via del tren, les vibracions dels quals l’únic que fan es empitjorar la conservació de la torre, que hui en dia no rep ningun tipus d’acondicionament.

En resum els factors que hui en dia afecten a la torre son:

  1. L’erosió de la estructura a causa de la perduda de el revestiment del togot
  2. El creixement de plantes que poden arrelar en el togot
  3. Les vibracions dels trens
  4. Les incursions dels joves dins de la torre

Per tant si no es proposa una restauració i una conservació de la torre, probablement en pocs anys acabe enderrocant-se .

Materials de construcció de la torre

Les torres musulmanes, es construïen en un període curt de temps i amb elements fàcils de trobar com es l’argila, els cudols, la rajola i en algunes ocasions pedres grans per als encadenats de obertures. Respecte a la cintra de les voltes, aquesta es feia amb canyes, molt abundants en aquestes zones, açò es pot veure en la torre de Benifaió en algunes voltes que encara conserven la forma de les canyes, en ocasions es gastaven també bigues de fusta però son menys abundants. Finalment la torre rebia un enlluït d’algeps per al exterior per tal de protegir-la dels elements.

Per tant el que tenim es una construcció que conservada es molt duradora i resistent, però en el moment en que s’abandona,te una degradació rapida, ja que una vegada es perd el revestiment d’algeps els elements penetren fàcilment en el interior i aquest al estar fet de togot, no aguanta be la pluja que en aquestes zones pot ser torrencial en moments de gota freda.

Tal vegada hi hauríem d’agrair la reutilització de les torres, en aquest cas com a colombaire, que van ajudar un poc a la seua conservació, a pesar de la degradació que van produir

Proposta de conservació de la torre

Per a la conservació de la torre no seria necessària una gran restauració, ja que el interior esta completament desfet, únicament s’hauria de restaurar la part superior, que es troba en un pitjor estat i revestir el exterior amb una capa d’algeps en les zones en el que aquest s’ha perdut. Per altra banda, com ja s’ha dit, hi hauria que fer una excavació al menys del interior de la torre, cosa que degut a el reduït espai interior no seria molt difícil.

Amb aquestes solucions es podria millorar el estat de la torre considerablement, permetint així una conservació de la mateixa, ademés també hi hauria que assegurar el perímetre per a que els joves del poble no entraren a plaer en el seu interior. En el cas de que el ajuntament del poble fora generós, i la comunitat també, es podria fer una restauració completa de la torre, ja que es coneixen les disposicions de les diverses plantes de la torre i es podrien reconstruir, inclús amb les restes que es conserven al interior, per tant podem parlar de dos tipus de restauració, una restauració completa diferenciant les parts reconstruïdes o una restauració parcial per a conservar la torre com a icona del poble.

En qualsevol cas la segona proposta es probablement la mes irreal, ja que compondria un gran cost i el poble de Benifaió no esta concienciant del patrimoni del que disposa, així que la primera mesura que hi hauria que fer es concienciar al poble de el que te, en el estat en el que ho te, per a que els politics decideixen de una vegada restaurar la torre abans de que s’enderroque.

Bibliografia

-Blasco Rovira, Anna Maria; La lucha antifeudal en Benifaió, ayuntamiento de València, València, 1982

-Beltran i López, Francesc; La torre de Benifaió; Ajuntament de Benifaió; Benifaió; 2000

-Lopez Elum Pedro; La alqueria islàmica en València: estudio arqueológico de Bofilia Siglos XI a XIV; Pedro Lopez Elum; Valencia; 1994

-Teodoro Llorente; Valencia: sus monumentos y artes, Su naturaleza e historia; Daniel Cortezo y Cia; Barcelona; 1889 pp645-648

-Mangue Alférez Ignasi; Marxalenes: de alqueria islàmica a barrio de Valencia; Ajuntament de Valencia, 2001.

– LEY 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de Modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano

– http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/listado_bics.asp consultat el 07/12/2011

Gabinet de premsa

Si vols ser soci simpatitzant envia'ns un correu a: torremussa@benifaio.org