Any 2001
Amb data 15 de maig de 1998 el Director General d'Interior de la Conselleria de Presidència, actualment Conselleria d'Administracions Públiques, envià un escrit al nostre ajuntament sobre la conveniència d'iniciar els tràmits d'aprovació o rehabilitació de l'escut municipal de conformitat amb el procediment del Decret 116/1994 del Govern Valencià que regula els símbols, tractaments i honors a les entitats locals de la Comunitat Valenciana perquè, segons les dades que poseïen, l'escut municipal de Benifaió no estava degudament aprovat o rehabilitat.
Ens estem referint a l'escut que porta una torre sumada d'un cairó amb les armes
reials, acostada de dos lleons rampants i que de vegades en lloc de lleons portava dos
filacteris, com es pot vore en les il.lustracions.
La Conselleria oferia la col.laboració del Consell Tècnic d'Heràldica per assessorar l'ajuntament en este assumpte sobre els fonaments històrics, toponímics i heràldics de l'escut municipal.
Escut de Benifaió, anys 1940
Escut Definitiu en blanc i negre
Pel que sembla el segell i l'escut que ha estat usant el nostre poble durant segle i escaig no són propis de Benifaió, sinò, segons els experts, de molts altres pobles valencians que en no tindre escuts propis usaren elements generals de tota la província i així es pot veure en els de Real de Montroi, Marines i Macastre. La resposta de la Corporació fou sol.licitar del Consell Tècnic d'Heràldica l'ajuda per confeccionar la memòria tècnica de l'escut municipal. (Decret d'alcaldia 815/98). I amb data 19 d'abril de 1999 la Direcció Gral. d'Interior va remetre l'informe heràldic sobre l'escut elaborat pel Consell Tècnic el 18 de febrer d'eixe any.
Una vegada rebut a l'ajuntament es va remetre al Sr. Cronista Oficial, En Francesc Beltran i López , per a què informara a la Corporació sobre l'estudi i la seua repercusió abans de prendre cap
decisió.
.
Primera proposta d'escut per a Benifaió
Escut quadrilong de punta redona , mig truncat i partit. Al primer quarter, en camp d'argent, falcó de sable. Al segon quarter, a la dreta, en camp d'or, quatre pals de gules i a l'esquerra, les cadenes de Navarra en camp de gules. En el tercer quarter, en camp de sinople, torre d'or, maçonada i aclarida de sable. Al timbre, corona reial tradicional al Regne de València
Escut de Montroi, anys 1940
Escut de Real de Montroi, any 2000
L'informe de la Conselleria venia a dir que, segons la documentació per ells treballada, Benifaió fou senyoriu des del 1349 quan Pere III vengué la senyoria a Maria Lladron de Vidaura fins a 1872 quan els Falcó alliberaren d'impostos als seus pobladors quedant així redimida dita senyoria. Els Falcó de Belaochaga foren senyors del poble des de 1615 i en 1881 l'ajuntament comprava la Casa Palau a Julio Falcó, baró de Benifaió. Citava l'informe l'existència encara de l'escut de la família Falcó enfront de l'Església Parroquial format per dos porquets i dos falcons.
Escut dels Falcó
A banda d'estes precisions, F. Beltran datava la torre de la Plaça com a àrab i per tant no podia ser del segle XVI com deia l'informe del Consell Tècnic.
Finalitzava aconsellant que desaparegueren de l'escut les cadenes de Navarra, relacionades amb els Híxar, per no tindre res a vore amb Benifaió i per això la Comissió Informativa de Governació traslladà el seu dictamen a la Direcció Gral. d'Interior amb data de 25 de maig de 1999. En aquest dictamen es sol.licitava la supressió de les cadenes de Navarra de l'escut ja que la família Íxer tenia una relació circumstancial amb el municipi de
Benifaió.
Escut de Benifaió, segons Sarthou Carreres
En sessió de 13 de gener de 2000 el Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil.lologia Local de la Generalitat Valenciana contestà les al.legacions presentades per l'Ajuntament de Benifaió. Reconeixia la relació circumstancial de la família Íxer amb Benifaió i per tant no era correcte ni pertinent l'ús del seu blasó. Però també objectava que Benifaió no ha estat mai lloc de reialenc a l'antic règim i per tant no li correspon emprar les armes reials , pròpies de les viles i ciutats històricament de reialenc segons el Decret 116/1994 on en l'article 12, punt 2 s'especifica.
Per tot açò i prèvia consulta amb el cronista de la vila es va substituir tot el quarter segon per una
ara romana trobada al terme de Benifaió l'any 1922 i que actualment es conserva al Museu de Belles Arts de València, reproduïda en l'exlibris del bibliòfil Nicolau Primitiu Gómez.
Nou escut definitivament
aprovat al any 2001
Amb tot el que hem relatat l'escut que es va exposar per al seu examen i al.legacions fou el que ara descric:
Escut que ha sigut substituït al any 2001
Escut quadrilong de punta redona, mig partit i truncat. Al primer quarter, en camp d'argent, un falcó de sable. Al segon quarter, en camp de gules, una ara romana d'argent. Al tercer quarter, en camp de sinople, torre d'or, maçonada i aclarida de sable. Per timbre, corona reial
oberta.
El ple resoldrà les al.legacions i l’expedient es remetrà a la Conselleria d’Administració Territorial per a què dictamine el Consell Tècnic. Si aquest ho fa favorablement el Conseller de Justícia i Administracions Públiques, dictarà una resolució autoritzant l’ús de l’escut municipal col·locant-lo a l’ajuntament i publicant-lo en el D.O.G.V a efectes de la seua entrada en vigor.
Tot canvi té un moviment contrari al fet; hi haurà persones que no se sentiran en un principi identificades amb el nou escut i també cal pensar que l'actual, amb les diferents versions que ha tingut en estos vora 130 anys, està molt acceptat per la població de Benifaió, però la qüestió legal ens obliga i ara cal començar a utilitzar el nou.
Nota : els noms propis del nobles que apareixen al text s’han posat tal i com ho fa al document que els cita, per això hi ha Íxer, Híxar o Hijar i Lladron, Lladró, etc.